Deu del vespre
Tot avui nevant
Les finestres
Són vidres gelats
Sento el riure
D'alguns nens jugant
A la plaça
On la neu no és fang
No es miren la gent
Estan somiant
En un món ple de llum
Porta trenes
I els cabells mullats
El cos tendre
Només té dotze anys
Juga a nines
Amb els del veïnat
A la plaça
On hi ha llums de gas
No es miren la gent
Estan somiant
En un món ple de llum.
Però creixeran i
Amb el temps d'aliat
Seran joguets a oblidar
Seran pocs anys
Potser molts pocs anys
I canviaran a pitjor
No seran tan nens
Seran més humans
Els seus somnis blancs moriran
Tindran gust de mort
Serà un dur present
Mercat del mal i l'infern
Beuran de les pors
I dels plaers
Sabran que és plorar morir d'amor
Sabran de passions
De traïcions mortals
Sabran què és dolor i cridar
És tan dur morir
A mans d'un germà!
Aquella buidor dins el cor
Com matar vells amics
I esborrar del tot
Somnis que avui no són res
Vells records
El primer que s'enfonsa
Sentiments de paper
Full a full
Comments (0)