Ser valent no és no sentir por
Sinó, sempre que és dins, no fer-hi ni cas
No escoltar sa remor que fa
Cap error és etern, si això s'ha acabat
No vull esperar, amb tu jo no vull lluitar
És inútil, com l'oïda d'es sords
I la veu silenciada d'es muts
Inútil cantar ses quaranta
Ser conscient no és lo més important
Si ses coses que fas no tenen ni nom
No tenen ni peus ni cap
I tu, com sempre seràs un salvatge animal
O un àngel dormint, no vull sabre res més
No em cal, perquè és inútil
Com l'oïda d'es sords
I la veu silenciada d'es muts
Inútil cantar ses quaranta
Inútil, com els ulls d'es cecs
I com tot lo que no vol sa gent
Inútil canviar lo incanviable
Lo incanviable
Oh, inútil, com l'oïda d'es sords
I la veu silenciada d'es muts
Inútil cantar ses quaranta
Uoh, oh, inútil, com els ulls d'es cecs
I com tot lo que no vol sa gent
Inútil canviar lo incanviable
Lo incanviable
Comments (0)