Al Cafè Antic, quan la cervesa
Desvetlla somnis pels senzills
Pugem les vinyes amb les estrelles
I fem l'amor als déus humils
Ella té uns ulls de poesia
Tu el cos de cirerer florit
Alguns festegen a la Maria
Mentre jo et guanyo al parxís
Alguns festegen a la Maria
Mentre jo et guanyo al parxís
Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
Mentre aquí és maig i en Sergi canta
Plora el vent i ens sagna el cor
Per tant d'horror que ens separa
Europa creix sobre els vostres morts
Morts, mercadejant sense vergonya
Però la fredor d'aquest guinyol
Mai no hi serà la cafè nostra
Al Cafè Antic, el fum s'emporta
Temors i angoixes nit enllà
Mentre amb el ritme de les converses
Roden les boles del billar
I quan la lluna a Sant Antoni
Busca el seu lloc entre els xiprers
El poble sembla que se n'adoni
Que és allí dalt només per ell
El poble sembla que se n'adoni
Que és allí dalt només per ell
Però a Rio encara maten infants, infants
I algú ha pagat per cada bala
Compra el seu viure el poderós
Assassinant la misèria
La nit estén el seu trist parany
Sobre els meninos que tremolen
Rostres que escruten la foscor
Cercant l'amor que enlloc troben
Al Cafè Antic, el temps reposa
I els dits no en compten el neguit
Perquè les cartes damunt el marbre
Fan un dibuix massa bonic
Perquè les cartes damunt el marbre
Fan un dibuix massa bonic
Temps a venir quan la tendresa
De tots plegats sigui el coixí
Pujant somnis amb les estrelles
Recordarem el Cafè Antic
Comments (0)